Cinema i franquisme

Els films ens són molt útils per a poder estudiar Història a Batxillerat. Per exemple, podem observar molt diferents discursos cinematogràfics a l'Espanya franquista: per una banda, pel·lícules del gust del règim (pels valors morals, religiosos o polítics que difonen) i, per una altra banda, pel·lícules que sota l'ombra de la censura aconsegueixen amagar crítiques i elements de dissidència vers la línia ética, política i cultural establerta en aquells anys.
Els extractes del següents films esdevenen un bon exemple per evidenciar aquestes divergents maneres de fer cinema i alhora d'enfocar l'Espanya de l'era franquista. Per una banda, oferim el final de Marcelino pan y vino (de Ladislao Vajda, 1955) -una fàbula religiosa molt del gust de l'Esglèsia catòlica- i, per l'altra, un fragment de El verdugo (de José Luis Gª Berlanga, 1963) -una irònica comèdia amb la pena de mort com a objecte crític-.